Lliure sota mil estrelles

Aquest dissabte he dormit en una luxosa casa rural de mil estrelles. No he hagut de pagar res per gaudir d’una nit inoblidable. Bé, sí, he fet una xicoteta inversió de poc més de 30 euros. M’he comprat una caseta itinerant que em permetrà improvisar els caps de setmana de qualsevol estació de l’any, excepte l’hivern, que és massa fred com per establir-me enmig de la natura. També he fet una adquisició indispensable, gràcies a la qual puc complementar el confort que em dóna viure sense domicili fix. M’he agenciat una d’aquelles neveretes que poses una bossa de gel i el fred t’aguanta durant hores... Cervesa, aigua o fruita fresqueta en qualsevol moment del dia.

Així que, entre la tenda i la gelera portàtil, he redescobert una cosa que ja sabia: l’alliberament que suposa no pagar peatges en el temps lliure. Perquè, com indica aquesta simbiòtica associació de paraules, el temps lliure és per a viure’l lluny de l’esclavatge del treball i els diners, que ens encadenen a un estil de vida basat en el sobreesforç. No debades l’emoció, que em recorre el cos en passar una nit a l’aire lliure, em fa sentir lliure, valga la redundància. Ara més que mai, tinc la sensació que hipoteque les hores del dia a canvi de poc o res. Per això, aquestes ganes de fugir de les parets que m’engabien cinc dies a la setmana.

Per cert, en aquestes darreres línies, m’he adonat que la repetició del concepte “lliure” sembla un previsible joc de paraules. La veritat, siga dita, és que la semàntica del llenguatge oculta discursos interpretables. Les persones som realment lliures en el temps lliure, a l’aire lliure i, en aquest cas, en acampada lliure. Eh, i que torne a valdre la redundància.

Per Sant Joan tot es fa gran

Arriba una altra nit màgica de Sant Joan. És més que començar l'any. Perquè amb l'arribada de l'estiu sembla que comencem una vida nova. Gairebé es nota la diferència entre el 31 de desembre i l'1 de gener. Tot continua igual: acaba la festa de cap d'any i, ressacosos i esgotats, tornem al nostre lloc de treball, a esperar que passe el cru hivern.
En canvi, Sant Joan és ben diferent. Recordem les platges on l'hem celebrat i les companyies que hem trobat. També rememorem que quan encara anaven a l'escola o a l'institut iniciàvem oficialment les vacances; que quan anàvem a la universitat estàvem a la recta final dels darrers exàmens del curs (sense pensar en setembre); i sobretot que la mar estava més prop que mai i, amb ella, l'estiu. Per sort, aquesta idea sempre estava present en qualsevol dels casos en què ens trobàrem. La proximitat de la mar en una nit calorosa tenia un significat especial, molt premonitori.
Però Sant Joan també és la reivindicació d'una festa d'arrels ancestrals, que ens acosta al sentit amb què ho celebràvem els nostres avantpassats. És la festa pagana per excel·lència. Als qui mai hem cregut en cap divinitat, ens fa ésser místics. És la nit de cecar l'harmonia amb els elements de la natura, de creure en l'intercanvi d'energies, de constatar la quadratura d'estrelles i planetes, de sentir el magnetisme de la lluna, de percebre la força de la mar i d'estar en ple contacte amb la terra, a través del suau tacte que ofereix la fina sorra de la platja.
I Sant Joan és també un sentiment de pertinença. La festa que celebrem la gent que viu la mar i la muntanya, la festa dels qui compartim llengua, cultura i història. És la nit en què la terra i la bona gent es purifica de les misèries que, al llarg de l'any, han hagut de suportar per part dels qui comanden des del seu quarter emmurallat. La terra renaix de les cendres que han deixat les fogueres que ens han il·luminat.
Amb Sant Joan, el poble i la persona es fa més gran d'esperit. També d'edat, però això ja és una història que podem passar de llarg. Res a dir sobre l'implacable pas del temps.

lluc també és llum

Anàlisi per numerologia del nom Lluc (NÚMERO 9)

Naturalesa Emotiva:

Naturalesa emotiva i clarivident. S’expressa per mitjà de la perseverància, la concentració, la suficiència i la clemència. Estima allò ocult, el que és i el que pot ser. Li agrada sentir-se admirat.

Naturalesa Expressiva:

És ardent. S’expressa per mitjà del seu dinamisme i la seva fogositat. Busca la sobrietat, la soledat i la solemnitat. Estima tot allò que és net i lluminós.

Talent Natural:

És ment de pensament desbordat. S’expressa com a pensador inspirat que eleva les idees i fa de cada idealització una realització. Rep augment en tasques que requereixen de la comunió del seu pensament amb la cosa pensada. Tasques més bé cerebrals que manuals. Estima les coses del pensament, més en crear-les que en gaudir-les.

Podria destacar en professions com metge, infermer, filàntrop, advocat, escriptor, pintor, ballarí o en labor comunitària, servint al públic.

La Xarxa ofereix mil instruments de psicoanàlisi que pots consultar quan estàs avorrit. Una altra cosa és que t'ho vulgues creure. Aquesta és la definició que es dóna a través de l'assignació numèrica que té el meu nom. És com la definició de caràcter que fa l'horòscop: a molts ens fa la impressió que s'ajusta bastant a la realitat... Ara bé, això no ens ha de canviar.

el perquè

lluc¹

m. [BO] [LC] Rebrot que treu una planta. Un lluc d’olivera.

lluc²

m. [LC] Aptitud a llucar. Té lluc: tot seguit ho ha endevinat.


I per això "llucant"...
Per fer brotar mots que reinventen la realitat.
Per provar d'endevinar-ho tot impulsivament.
Per créixer.