Lliure sota mil estrelles

Aquest dissabte he dormit en una luxosa casa rural de mil estrelles. No he hagut de pagar res per gaudir d’una nit inoblidable. Bé, sí, he fet una xicoteta inversió de poc més de 30 euros. M’he comprat una caseta itinerant que em permetrà improvisar els caps de setmana de qualsevol estació de l’any, excepte l’hivern, que és massa fred com per establir-me enmig de la natura. També he fet una adquisició indispensable, gràcies a la qual puc complementar el confort que em dóna viure sense domicili fix. M’he agenciat una d’aquelles neveretes que poses una bossa de gel i el fred t’aguanta durant hores... Cervesa, aigua o fruita fresqueta en qualsevol moment del dia.

Així que, entre la tenda i la gelera portàtil, he redescobert una cosa que ja sabia: l’alliberament que suposa no pagar peatges en el temps lliure. Perquè, com indica aquesta simbiòtica associació de paraules, el temps lliure és per a viure’l lluny de l’esclavatge del treball i els diners, que ens encadenen a un estil de vida basat en el sobreesforç. No debades l’emoció, que em recorre el cos en passar una nit a l’aire lliure, em fa sentir lliure, valga la redundància. Ara més que mai, tinc la sensació que hipoteque les hores del dia a canvi de poc o res. Per això, aquestes ganes de fugir de les parets que m’engabien cinc dies a la setmana.

Per cert, en aquestes darreres línies, m’he adonat que la repetició del concepte “lliure” sembla un previsible joc de paraules. La veritat, siga dita, és que la semàntica del llenguatge oculta discursos interpretables. Les persones som realment lliures en el temps lliure, a l’aire lliure i, en aquest cas, en acampada lliure. Eh, i que torne a valdre la redundància.