Per Sant Joan tot es fa gran

Arriba una altra nit màgica de Sant Joan. És més que començar l'any. Perquè amb l'arribada de l'estiu sembla que comencem una vida nova. Gairebé es nota la diferència entre el 31 de desembre i l'1 de gener. Tot continua igual: acaba la festa de cap d'any i, ressacosos i esgotats, tornem al nostre lloc de treball, a esperar que passe el cru hivern.
En canvi, Sant Joan és ben diferent. Recordem les platges on l'hem celebrat i les companyies que hem trobat. També rememorem que quan encara anaven a l'escola o a l'institut iniciàvem oficialment les vacances; que quan anàvem a la universitat estàvem a la recta final dels darrers exàmens del curs (sense pensar en setembre); i sobretot que la mar estava més prop que mai i, amb ella, l'estiu. Per sort, aquesta idea sempre estava present en qualsevol dels casos en què ens trobàrem. La proximitat de la mar en una nit calorosa tenia un significat especial, molt premonitori.
Però Sant Joan també és la reivindicació d'una festa d'arrels ancestrals, que ens acosta al sentit amb què ho celebràvem els nostres avantpassats. És la festa pagana per excel·lència. Als qui mai hem cregut en cap divinitat, ens fa ésser místics. És la nit de cecar l'harmonia amb els elements de la natura, de creure en l'intercanvi d'energies, de constatar la quadratura d'estrelles i planetes, de sentir el magnetisme de la lluna, de percebre la força de la mar i d'estar en ple contacte amb la terra, a través del suau tacte que ofereix la fina sorra de la platja.
I Sant Joan és també un sentiment de pertinença. La festa que celebrem la gent que viu la mar i la muntanya, la festa dels qui compartim llengua, cultura i història. És la nit en què la terra i la bona gent es purifica de les misèries que, al llarg de l'any, han hagut de suportar per part dels qui comanden des del seu quarter emmurallat. La terra renaix de les cendres que han deixat les fogueres que ens han il·luminat.
Amb Sant Joan, el poble i la persona es fa més gran d'esperit. També d'edat, però això ja és una història que podem passar de llarg. Res a dir sobre l'implacable pas del temps.